22 de maig 2011

L'acampada dels indignats

El divendres vaig ser present a l'acampada de la plaça de la Font de Tarragona i ahir vaig ser a Barcelona, a la plaça de Catalunya. Magnífica l'actitud d'aquests joves que es rebel·len contra la situació actual. Ja era hora que algú comencés a indignar-se.

Però com sóc de carn i ossos vaig començar a dubtar de tot plegat, i un que té més ànima de gos que d'home vaig iniciar una recerca que ensumava els resultats, primer amb les notícies, quan deien que davant de la possibilitat d'ésser desallotjats per la jornada de reflexió s'havia presentat un recurs davant del Tribunal Constitucional; i en concret, el va presentar IU. Feia pudor.

Les pancartes eren escrites en espanyol: "Quédate esta noche para mover el mundo", "Se han creado comisiones: apuntaros" i d'altres que llegia a la plaça de la Font de Tarragona. És clar, no cal amoïnar-se perquè és Tarragona. Però ahir vaig dur-me la sorpresa que m'havia dut a la plaça de la Font: els acampats també són majoritàriament espanyols o espanyolistes. A la plaça Catalunya llegia algun mapa amb els noms dels carrers de la vora escrits en espanyol (mireu la fotografia; ara ja es diu "Paseo del Ángel"). És cert que també n'hi havia en català (pocs). Fins i tot, una noia gairebé a les cinc de la tarda cridava per megafonia: "Me han pedido que lo diga en castellano, lo intentaré..." ... i ho va fer bé, però no ho va cridar en bilingüe.


El gos ha deixat d'ensumar perquè fa pudor, molta pudor; però no acaba de saber a què. Seguirem la ferum.