Ni els adéus als batecs del cor, al somni de l'amor, a la societat i a la memòria, al panteisme de la terra. Ni amb una simfonia de Mahler es pot sostreure la llavor del dolor. Però ajuda.
La simfonia, com totes les simfonies, acaben en el silenci. Aquesta que defineixo, la novena, acaba dissolta en la mort. Però fa el dolor menys dolorós. Gràcies, Sílvia.
3 comentaris:
No es pot sostreure però en aquest text hi ha força elements que ajuden a fer el dolor menys dolorós.
La simfonia, com totes les simfonies, acaben en el silenci. Aquesta que defineixo, la novena, acaba dissolta en la mort. Però fa el dolor menys dolorós. Gràcies, Sílvia.
( **** ) i tanco els ulls...
Publica un comentari a l'entrada