05 de juny 2012

Impotència

Sentir-se plenament feliç, poder veure i viure el sol i els núvols, sentir que qui parla amb mi és la persona més meravellosa del món, crear un univers màgic, deixar que les mans toquin música, escriure poemes bells, respirar sentint-me plenament conscient, caminar amb pas alleugerit o lent, però caminar amb la consciència d'avançar; trencar morals inconsistents, crear consciències plenament humanes, viure... simplement viure.

4 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

A vegades és tan fàcil i natural... al menys per a mi ho ha estat, fàcil i natural saber viure tot això que dius. I en canvi hi ha moments que sembla terriblement difícil.

I en canvi el sol i els núvols no han canviat... :)

Jordi ha dit...

Tot canvia, Carme, tot. Demà el sol amb Venus i els núvols... tan volubles... Hi ha moments que viure'ls (o simplement veure'ls) resulta, no difícil, impossible.

Sílvia ha dit...

Quan miro enrere sento aquesta impotència, veig que podia haver viscut determinades experiències de manera fàcil o natural. Ara ja és massa tard. Suposo que com que tot canvia, a partir d'ara intento fer-me les coses més fàcils. I no sempre ho aconsegueixo.

Jordi ha dit...

Algun dia, potser, Sílvia, ho aconseguirem.