Voldria saber-te amb els ulls il·luminats per la força de la vida; voldria creure't somniant mons nous per fer-te'ls possibles: els recrearia per a tu, només per a tu, per poder compartir-los tot deixant que els somriures dels dies es diluïssin en la joia de les nits. La vida no és si no ets.
6 comentaris:
Sóc. Sempre.
Ets. Sempre.
"La vida no és si no ets". Aquí sobren les meves paraules. Que bonic!
Ahir, quan et vaig llegir, volia seguir una mica en la teva línia i posar el títol invers.
No parlo de tu sinó de mi...
Em vaig contenir... catxis, jo!
M'ha fet somriure veure-ho al següent post
Gràcies Sílvia, però és, simplement és així. Carme, ja veus, no és bo contenir-se; aquests pensaments paral·lels. Dos petons.
Gràcies Sílvia, però és, simplement és així. Carme, ja veus, no és bo contenir-se; aquests pensaments paral·lels. Dos petons.
Publica un comentari a l'entrada