06 de juny 2012

No parlo de mi, sinó de tu

Voldria saber-te amb els ulls il·luminats per la força de la vida; voldria creure't somniant mons nous per fer-te'ls possibles: els recrearia per a tu, només per a tu, per poder compartir-los tot deixant que els somriures dels dies es diluïssin en la joia de les nits. La vida no és si no ets.

6 comentaris:

cantireta ha dit...

Sóc. Sempre.

Jordi ha dit...

Ets. Sempre.

Sílvia ha dit...

"La vida no és si no ets". Aquí sobren les meves paraules. Que bonic!

Carme Rosanas ha dit...

Ahir, quan et vaig llegir, volia seguir una mica en la teva línia i posar el títol invers.

No parlo de tu sinó de mi...

Em vaig contenir... catxis, jo!

M'ha fet somriure veure-ho al següent post

Jordi ha dit...

Gràcies Sílvia, però és, simplement és així. Carme, ja veus, no és bo contenir-se; aquests pensaments paral·lels. Dos petons.

Jordi ha dit...

Gràcies Sílvia, però és, simplement és així. Carme, ja veus, no és bo contenir-se; aquests pensaments paral·lels. Dos petons.