18 de setembre 2011

Tristesa

Arriba un moment en què hom es desprèn, fins i tot, d'aquells objectes que l'havien fet feliç. I això és molt trist.

2 comentaris:

cantireta ha dit...

La vida ens condueix per camins tristos, amb pòsits d'alegria fugaç.
Una abraçada.

Jordi ha dit...

És que la vida ens vol ensenyar què és la tristesa per poder comparar-la amb l'alegria. La vida vol que siguem feliços i que aquest sigui el nostre objectiu. Un petonet.