Homenatge

Hi ha llibres que els hauria de tenir a mà sempre, per duplicat. No he pogut agafar el volum de la poesia de Miquel Àngel Riera, que tant m'estimo, així que he passat a Blai Bonet. He obert L'Evangeli segons un de tants (ahir escoltava La Passió segons sant Mateu de Bach) que vaig llegir ara fa uns vint anys, i que algun cop més he recordat. L'olor a vell i les pàgines esgrogueïdes m'han recordat la mort. I he llegit, a l'atzar, aquell magnífic "Crist de Port-Royal". I, com les llàgrimes tornen a estancar-se, el meu cor ha hagut de plorar. I, pensant en Damià Huguet, he decidit anar al bar de sota a fer un cubata. En homenatge, és clar.