Se'm carrega el fetge i l'estómac, no només la cama. I tot és un cercle viciós: no s'ha de carregar el fetge per descarregar la cama, però la medicina experta diu que desinflamar el nervi amb pastilles és prou important. Però és que se'm carrega el fetge. I l'estómac. I el cap em dóna tombs. He desterrat la solitud, perquè no trobo com desentrellar el galimaties. Però la tristesa, no. Potser li hauré de demanar al senyor metge un antidepressiu per fotre-ho tot enlaire. I un tranquil·litzant. I...
5 comentaris:
...un parell de cerveses.
primer un tiramisú?
I un hola sincer.
suposo que primer és la cama i després, quan estigui, bé ja no et caldran les pastilles. La tristesa amb un parell de cerveses o un tiramisú en bona companyia es fa més portable.
Sempre, sense dubtar-ho. Ara, puc donar-li al tiramisú i les cerveses (uf! quina combinació, no?) amb un somriure d'orella a orella i amb una gran tristesa. Res no és incompatible. I sí, es fa més portable, però quan tot torna al seu lloc... Gràcies, Sílvia.
Publica un comentari a l'entrada