 |
| Miquel Plana |
S'ha sortit amb la seva: la lluna se t'ha endut per passadisos estelats, plens de colors i de lletres de tots els estils, tamanys i tipus. No hi ha més remei que assumir-ho amb l'aigua salada que rellisca per les llunes plenes dels ulls. Només això m'associa amb tu.
Just a un mes de l'estiu, la primavera freda i ventosa se t'ha volgut endur entre flors acolorides de sol i de vent. Sobres amb il·lustracions i poemes, obres que les vas omplir de sentit i de veu, omplen bona part de la lleixa de la meva prestatgeria. Aquest nadal ja me'ls vaig mirar trist, com si notés que ja no et tornaria a veure, ni que tindria mai més aquell sobre que contenia art, il·lusió, però sobretot amor. Encara que no coneguessis el destinatari.
Pedona'm, jo no puc més que maleir la lluna que se t'ha emportat, egoista, als paradisos estelats, plens de colors i de lletres de tots tamanys i tipus. I la maleeixo, sí, la maleeixo tendrament, mentre als ulls llisquen essències de sal. Bon viatge, mestre. I fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada