Sentir-se plenament feliç, poder veure i viure el sol i els núvols, sentir que qui parla amb mi és la persona més meravellosa del món, crear un univers màgic, deixar que les mans toquin música, escriure poemes bells, respirar sentint-me plenament conscient, caminar amb pas alleugerit o lent, però caminar amb la consciència d'avançar; trencar morals inconsistents, crear consciències plenament humanes, viure... simplement viure.
4 comentaris:
A vegades és tan fàcil i natural... al menys per a mi ho ha estat, fàcil i natural saber viure tot això que dius. I en canvi hi ha moments que sembla terriblement difícil.
I en canvi el sol i els núvols no han canviat... :)
Tot canvia, Carme, tot. Demà el sol amb Venus i els núvols... tan volubles... Hi ha moments que viure'ls (o simplement veure'ls) resulta, no difícil, impossible.
Quan miro enrere sento aquesta impotència, veig que podia haver viscut determinades experiències de manera fàcil o natural. Ara ja és massa tard. Suposo que com que tot canvia, a partir d'ara intento fer-me les coses més fàcils. I no sempre ho aconsegueixo.
Algun dia, potser, Sílvia, ho aconseguirem.
Publica un comentari a l'entrada