Sempre havia dit que alguns directors eren vàlids per a algunes obres. Porto molts anys escoltant les diverses interpretacions de Leonard Bernstein: Mahler, Rachmaninov, Händel, Brahms, Txaikovski, Beethoven... sempre dubtava de Mozart. Però crec que he de trencar una llança a favor d'aquest gran director. Des de l'any passat que la Collectors Edition de la Deutsche Grammophon ha sorprès, amb una caixa envejable d'obres de Mozart on recull enregistraments de la Decca on el mateix Bernstein és l'intèrpret al piano del concert per a piano i orquestra núm. 15, K. 450, no diré envejable, però sí que es tracta d'una interessant interpretació. El Requiem mereix un capítol a banda, un comentari que no trigarà molts dies a aparèixer en aquest mateix blog. Sobre l'Ave verum diré encara que li falta un bon tros fins a trobar la genial interpretació de sir Colin Davis amb el Cor i l'Orquestra Simfònica de Londres a Philips, 1972.
La força de Bernstein en les últimes simfonies de Mozart no deixa de ser increïble: les simfonies s'omplen d'aquell romanticisme del qual devia estar impregnat el compositor de Salzburg. Bernstein, a la Simfonia núm. 40 de Mozart, en el seu primer moviment no se'n fot, sinó que li confereix el caràcter tràgic que devia impregnar-la en la seva composició. Més d'un director es pren el moviment com si fos una música de dibuixos animats enlloc de ser la música d'un Mozart que ja, avant la lettre, entreveu la mort. Evidentment, la versió de Bernstein és la interpretació d'un home madur, i això la fa una interpretació excel·lent, no la millor, però sí excel·lent.
La força de Bernstein a l'hora de dirigir és de les més sorprenents. Evidentment que encara hi ha preferències: malgrat els crítics, prefereixo un Mahler de Bernstein a Sony que no pas a Deutsche, prefereixo un Brahms de Bernstein a Deutsche que no pas a Sony... Cadascú es podria quedar amb les seves preferències.
La força de Bernstein a l'hora de dirigir és de les més sorprenents. Evidentment que encara hi ha preferències: malgrat els crítics, prefereixo un Mahler de Bernstein a Sony que no pas a Deutsche, prefereixo un Brahms de Bernstein a Deutsche que no pas a Sony... Cadascú es podria quedar amb les seves preferències.
Per fi Bernstein va recuperant el seu lloc a la història. Bernstein morí el 1990 i s'ha trigat molt a veure enregistraments en homenatge. Per això cal dir que per fi, suposo que encara aniran sortint, les edicions que Deutsche Grammophon li va dedicant des del 2004.
Leonard Bernstein ha estat un dels millors directors de la nostra història, mai no prou valorat. Fins i tot ha estat excel·lent en la interpretació de W.A. Mozart, sempre m'havia costat dir-ho, sobretot pel Requiem, però ja en parlarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada