Personatges: Josep Cuní

Déu meu! Li volia dedicar un post al mestre i m'he fet creus dels posts que li arriben a dedicar! La fotografia ha estat extreta de http://flickr.com/photos/jokinbcn/904657749/ (bonica fotografia, en l'estat d'excitació que ha recreat tants cops el programa Polònia). El 31 de març del 2008 La Veritat, una publicació digital de Castelldefels, li atorgava el premi "Lo más necio de la semana", no valoraré el premi, el que sí m'agrada és el títol.

La prepotència de Josep Cuní havia vist en la història un cas similar en els emperadors romans i en llur divinitat. Potser en Josep Cuní és una reencarnació dels emperadors romans i, per tant, els seus edictes són paraules divines. El cas és que el bon home (ehem...) no s'està de poder parlar carregant, a tort i a dret, contra tot allò que no li convenç. Però jo diria que tampoc no li ha de donar el valor d'absolut a les seves afirmacions. L'escola de periodisme (li diuen universitat), si hi va estudiar, troba el desmereixement més gran en la seva persona. Un periodista ha de valorar, si cal, després d'escoltar totes les raons, no fent callar els convidats.

No acabo d'entendre com en l'època de CiU aquests programes encara eren menys descaradament convergents del que ara són descaradament socialistes. Perquè no cal dubtar de la seva filiació política. L'altre dia em va sorprendre a El Periódico perquè deia que això de començar abans el curs escolar significarà que Educació haurà de tenir les coses llestes al setembre, i que ell ho dubtava (de fet, tothom ho dubta). Em diuen que carrega molt contra mossos i contra mestres i professors (precisament els que més denúncies tenen, segons un advocat); contra aquests últims diuen que carrega per les seves vacances que es veu que diu que són moltes. A mi m'agradaria escoltar-lo més, però en la meva època de vacances escolars no el puc veure (ni el puc escoltar), perquè ell també se'n va de vagances. Potser li hauríem de dir nosaltres (i també el president Montilla i la Terribas): Prou, senyor Cuní, prou!