Pandèmia!

Ara que ja retornem a la nostra absurda quotidianitat, m'he adonat que hi ha una pandèmia que ens espera. No sé per què tinc la sensació que la pandèmia era de vacances amb nosaltres. Mentre érem als mars del sud, la nova grip era a l'altre costat de món. Només ara, arribant a les nostres rutines ens hem posat les mans al cap perquè podem agafar-la i no deixar-la. La veritat és que qui potser ha donat més aquesta sensació han estat els governants, que s'han disposat a prendre o deixar mesures. I la Caixa -valga'm Déu!- si la nova grip entra ara, en ple setembre, a les oficines bancàries estem perduts. La Caixa ha disposat netejar i netejar. Potser sí que tots som una colla de bruts.

A educació, les coses continuen igual: si no tanquen els bars, per què haurien de tancar les escoles? El senyor ministro va fer una magnífica comparació. Ara, quan la canalla tingui els peus a sobre de les cadires o de les taules no caldrà que els diguem res. Són on són, el bar o l'escola, tant se val! I, a més, ens estalviarem una discussió sobre els límits del bé i del mal perquè a edats tan promptes no cal establir plantejaments existencialistes.

Però, mentrestant, al tanto que la pandèmia torna a ser allà, amatent, com la santa companha que ens espera.

Però "Pandèmia! Alerta!" Tenim vacunes! No estan provades, però tenim vacunes. Hem destinat milions i milions d'euros per combatre't.

A tots els que em llegiu us desitjo moltíssima salut, a mi també m'agradaria. Els efectes de la nova grip poden ser brutals, però mentre no ens tanquin els bars, sobreviurem.