Vaig començar a entendre que els solistes, les orquestres i els directors no són reproductors d’unes notes sinó que recreen la música i, com diu el verb, la tornen a crear. Cada enregistrament, cada concert, és diferent. Hi ha una versió de cada obra. Hi ha versions que sorprenen magníficament i hi ha d’altres que són mediocres. És com la poesia: un cop l’autor l'ha deixada escrita cadascú té la llibertat d’interpretar-la, la filla és en mans del públic.
Però en música l’autor ha posat la filla (l’obra) en mans dels intèrprets i aquests la deixen en mans del públic. Quantes creacions d’una mateixa obra! Així la va entendre el compositor?Potser la música ajuda a entendre que això és relatiu quan ens meravellem davant del fet artístic. El que tenim al davant és vàlid i ja n’hi ha prou. Sempre hi ha la recerca del moment en què va ser creada, de l’estètica en què vivia, de l’obra del compositor, del treball harmònic, rítmic, de l’anàlisi detallada de la partitura per poder atansar-nos a la veritat del compositor, però l’obra queda en els cors del públic.
Però en música l’autor ha posat la filla (l’obra) en mans dels intèrprets i aquests la deixen en mans del públic. Quantes creacions d’una mateixa obra! Així la va entendre el compositor?Potser la música ajuda a entendre que això és relatiu quan ens meravellem davant del fet artístic. El que tenim al davant és vàlid i ja n’hi ha prou. Sempre hi ha la recerca del moment en què va ser creada, de l’estètica en què vivia, de l’obra del compositor, del treball harmònic, rítmic, de l’anàlisi detallada de la partitura per poder atansar-nos a la veritat del compositor, però l’obra queda en els cors del públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada