"A les armes, catalans!"

Davant de la previsible sentència del TC d'aquesta tarda, podem reflexionar amb les següents previsibles reflexions:

1. El possibilisme, per enèsima vegada, no és possible (Collons! Tan difícil és d'entendre? -sembla que estigui davant d'alumnat de l'ESO).

2. Si el possibilisme no és possible com, encara, esperem quelcom d'Espanya?

3. Els del PP, que només són espanyols, són els que menys creuen en el possibilisme: "Si es una, grande y libre", diuen, però crec que ja seria hora que abandonessin el territori català (ni se l'estimen, ni tenen res a fer aquí -a no ser que sigui tocar els pebrots). I els voten els espanyols que també se'n poden tornar si no volen estimar-se una manera més benestant de viure.

4. Els més hipòcrites, els d'ERC, que fan un discurs semblant a aquest però no són capaços de creure's un borrall del que diuen.

5. I els altres? Potser ja seria hora que proclamessin la independència de Catalunya i es deixessin de tonteries.

La raça humana té la facultat de complicar-se la vida enfront de facilíssimes solucions. Vull dir, cal aplicar la solució número 5, la que aboleix el possibilisme en pro de la llibertat, de la mateixa manera que es va abolir l'esclavitud en pro de la humanitat.

Renoi! Quin país!