La por

Li tinc por a la por. La por fa estralls. L'ésser humà viu de la por: la por a la mort, al futur, a allò que diran de cadascú, a equivocar-se... Es ve d'un passat i es va vivint un present que ho deixa de ser contínuament per transformar-se en l'ARA, en el present. L'home és també, per tant, un ésser empíric: usa les experiències per experimentar-ne de noves, encara que les noves experiències es poden anar limitant perquè hi ha por. La por és un monstre. La por no deixa avançar. La por es retroalimenta de l'home, de les seves covardies, de les seves limitacions.

Potser és el moment d'avançar, de deixar les pors i creure en nosaltres mateixos per poder crear un futur magnífic, per poder dir que hem viscut per a alguna cosa, per poder deixar el món millor que quan el vam trobar. Hem de vèncer les pors, hem d'oblidar moments negatius i deixar-nos impulsar per la nostra força creativa. Perquè hem estat fets per a crear, per a recrear, per a deixar-nos portar per la història.

Hem de deixar que la intuïció i el sentiment vencin les pors, llençar-nos a viure plenament i en llibertat, sense ser esclaus de les pors. Li tinc por a la por.