Com sempre que es poden fer sentir, els poetes de veritat remouen les aigües tranquil·les (estancades i pudentes?) de la societat. Després, els problemes d'edicions: algú va agafar una versió d'un poema que no corresponia. Després, els problemes de qui és aquest algú: l'ajuntament, el poeta...? Potser l'editor... Aquí hauríem d'entrar els crítics que partiríem d'una realitat: encara és un temps de censura i franquisme. Franquisme que té un altre nom (PP, PSC-PSOE, CiU...?). Ho hem de posar en dubte tot, és clar que si el mateix Margarit digués la veritat ens el podríem creure. De tota manera, va ser un magnífic pregó per a una magnífica ciutat de la qual només en sobren alguns (l'alcalde, que l'aplaudia i que després el defensava però no recolzava les seves paraules; els polítics, que es dividien; aquells que es neguen a defensar la realitat). Us el passo. Aquí teniu la versió en pdf que va repartir l'ajuntament (cliqueu aquí) i aquesta és la versió del poema "La llibertat", motiu de la polèmica, tal i com la va llegir Joan Margarit:
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d'estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Va començar en les places
de toros amb cadires a la sorra
en les primeres eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l'amor als parcs.
La llibertat és quan comença l'alba
en un dia de vaga general.
És morir lliure. Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l'exili.
La llibertat és una llibreria.
Anar indocumentat.Les cançons prohibides.
Una forma d'amor, la llibertat.
Sí, us la deixo, perquè no sé què m'ha passat que jo he trobat la versió que el poeta va llegir. Són coses estranyes de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada