Els Nobels

Avui he explicat quelcom del marxisme a classe, a la canalleta. Els ho he dit, però amb el bon saber dir, d'aquell que diu a qui no sap de què parlo. A maristes no hagués gosat. Són diferències. El marxisme va ser una bona cosa. Avui ja no és perquè ja no existeix. Ja no sé si no existeix el marxisme o el pensament. Vés, què hi farem! Als mestres ens diuen que ens resignem a... Resignar-se al fet que no sàpiguin i al fet que no han de saber. Contra voluntat dels mestres, això sí, senyor Cunill (o Cuní? Aquell que es queixa de les vagances dels mestres i a qui els mestres no veiem perquè en període de vagances ell també fa vagances).

Per fi li han donat el Nobel a Mario Vargas Llosa, li han donat el Nobel a Liu Xiaobo a qui ningú no coneix, però que ell tampoc no ho sabrà de moment perquè està empresonat allà on van fer els Jocs Olímpics. Ha d'esperar la mensual visita de la dona perquè, si no, no li ho diran tampoc; porta molts anys gairebé incomunicat del món i de la vida. No com el Barack Obama a qui tot el món va posar l'esperança en ell i va resultar ser un merda capitalista, tan merda com el merda comunista que no deixa fer ni desfer. No sé. Veient els Nobels d'aquest any (també tinc notícia dels de química) proposaria un Nobel per a l'Acadèmia Sueca perquè, després de molts anys, SEMBLA que ha deixat de fer-se la sueca. (Ep! Potser momentàniament: no entrem en vanes esperances).