La cicatriu de la cama em crema: col·locaria el peu ferm en terra i diria a cau d'orella, íntimament, que el foc de la vida s'alça cap al cel amb fumarades, com els senyals de l'antigor, per indicar que sí, existeixo, entre rostres anònims i silenciosos, grisos i solitaris. M'alçaria discretament, que és com sóc, per cridar... únicament per cridar que som cridats a una vida més alta. La cicatriu de la cama em crema...
4 comentaris:
La meva mare em deia que si crema vol dir que es cura. I si et cou, bufa. Va, aixeca't i crida, primer fluixet i després ben fort. El teu crit val la pena. Bon cap de setmana!!
Cap on, si hagués d'estar dempeus?
Gràcies Sílvia. De vegades, però, penso que més valdria un àngel incendiari que ho cremés tot; llavors no caldria cridar. Bon cap de setmana!
Cap al nord, Cantireta, cap al nord; sempre cap al nord. Del nord ens ve la llum.
Publica un comentari a l'entrada