Una altra novetat d'aquest sant Jordi, aquesta de l'editorial Baula. Un llibre amb el títol Vull conèixer Miquel Martí i Pol, escrit per Pep Molist i amb il·lustracions d'Ignasi Blanch. És per a la canalla, es llegeix en cinc minuts. I la veritat és que la trobo una bona iniciativa, tot i que es tracta d'una quarantena de pàgines i una setzena d'euros. És una selecció de poemes que connecten amb la vida del poeta. És una bona selecció, no diré pas el contrari. Les antologies sempre són una qüestió de gustos, i del públic al qual s'adreça. Les antologies no són el meu fort, jo sempre em quedaria amb algun altre poema diferent, però les accepto tal i com són, més que res per tot el que representen i el que són.Però heus ací el meu però. Errada garrafal al llibre. Pàgina 24, fragment de Lletra a Anna, els versos aquells de la malaltia: "Fins que un dia/ vaig posar-me malalt." I encapçalats per les paraules de Pep Molist: "Als quaranta-un anys, s'esdevé un fet cabdal que marca la seva vida." Si Pep Molist s'hagués fixat en aquells detalls que assenyalen el començament de qualsevol obra poètica a l'hora d'editar el text, hagués vist la data d'escriptura de Lletra a Anna: 1965. Si el poeta, com bé diu Molist, va néixer el 1929, el 1965 va complir 36 anys. O sia, algú erra.
O Miquel Martí i Pol va ser un fatídic endeví del que li passaria gairebé 4 anys més tard -és a dir, més o menys als 40, d'això també n'hauríem de parlar però ara no pertoca-, o la data que dóna el poeta d'escriptura del poema és equivocada-i no crec que el poeta s'equivoqués gaire ja que el poema va meréixer el Blau d'Or en el Certamen de Lluc de Mallorca l'any 1966 i el poeta en parla algun cop més en la seva obra i, per si fos poc, ho puc assegurar que és del 1965; jo, que de vegades he posat en dubte la mateixa datació dels poemes d'alguna obra martipoliana, tal i com he deixat escrit en algun indret-o Pep Molist s'equivoca.
Una bona lectura, simple però bona, de la Lletra a Anna hagués relacionat aquesta malaltia amb la tuberculosi pulmonar que va contreure molts anys abans. Tants com per haver posat el poema com a exemple en la pàgina 21, quan parla d'aquest gran sotrac de la seva vida.
Crec que l'autor s'havia d'haver informat una mica millor de totes aquestes subtileses importantíssimes -al meu gust hauria suspès un comentari de text per errar la contextualització, perquè diu el Departament d'Educació que situar el text en el temps és molt important, i no ho nego ja que pot canviar el sentit d'una lectura- i no pas mantenir-se enganyat com alguns altres, durant temps, han fet. De material, per haver llegit on calia situar el poema, en tenia, li puc donar uns quants títols on situen totes aquestes qüestions biogràfiques relacionades amb els poemes.
Sí, d'acord, la iniciativa de l'editorial és bona; però només la iniciativa. La documentació abans d'escriure un llibre, encara que sigui per a la canalla (vull dir, encara més si és per a la canalla) és imprescindible.
Tot això fa pensar que si algú ha de conèixer Miquel Martí i Pol és en Pep Molist. Potser per això la gran iniciativa de l'editorial: aquest Vull conèixer en primera persona pot ser una referència al que li pertocaria fer al mateix autor del llibre. Però llavors, digueu-me, què fa un llibre d'aquest tipus al mercat, si els autors no saben de qui parlen? Jo em vaig estirar els cabells i em vaig estripar les vestidures... Vosaltres... què faríeu?
Una bona lectura, simple però bona, de la Lletra a Anna hagués relacionat aquesta malaltia amb la tuberculosi pulmonar que va contreure molts anys abans. Tants com per haver posat el poema com a exemple en la pàgina 21, quan parla d'aquest gran sotrac de la seva vida.
Crec que l'autor s'havia d'haver informat una mica millor de totes aquestes subtileses importantíssimes -al meu gust hauria suspès un comentari de text per errar la contextualització, perquè diu el Departament d'Educació que situar el text en el temps és molt important, i no ho nego ja que pot canviar el sentit d'una lectura- i no pas mantenir-se enganyat com alguns altres, durant temps, han fet. De material, per haver llegit on calia situar el poema, en tenia, li puc donar uns quants títols on situen totes aquestes qüestions biogràfiques relacionades amb els poemes.
Sí, d'acord, la iniciativa de l'editorial és bona; però només la iniciativa. La documentació abans d'escriure un llibre, encara que sigui per a la canalla (vull dir, encara més si és per a la canalla) és imprescindible.
Tot això fa pensar que si algú ha de conèixer Miquel Martí i Pol és en Pep Molist. Potser per això la gran iniciativa de l'editorial: aquest Vull conèixer en primera persona pot ser una referència al que li pertocaria fer al mateix autor del llibre. Però llavors, digueu-me, què fa un llibre d'aquest tipus al mercat, si els autors no saben de qui parlen? Jo em vaig estirar els cabells i em vaig estripar les vestidures... Vosaltres... què faríeu?
2 comentaris:
Benvolgut Jordi,
Veig que per un detall del llibre Vull conèixer Miquel Martí i Pol que, extret de context pot portar a equivocacions, te’l carregues vilment, o més que al llibre, a l’autor –en aquest cas jo- que hi ha al darrere.
En aquest llibre, intento il•lustrar la vida del poeta amb poemes i fragments del mateix. Però la intenció no és fer una antologia de causa-conseqüència, una antologia cronològica. No, aquest no és l’objectiu.
Si bé, és evident que la seva vida segueix el pas dels anys, l’ordre dels poemes no és cronològic en funció de l’any que es van escriure o publicar, sinó que agafo d’aquí d’allà, dels primers o dels darrers anys, indistintament; trio aquells i aquelles paraules que millor em serveixen per a il•lustrar el sentiment d’alguns moments de la seva vida.
Amb Lletra a Anna m’agradava una frase que parla del que una malaltia que t’arriba et canvia de cop la vida. Ja sé que és anterior al fet en qüestió –de material biogràfic i bibliogràfic no me’n falta, gràcies!-, però si et tornes a llegir la pàgina entendràs, com aquest poema il•lustra perfectament la frase que queda a sobre seu. I això succeeix en aquesta pàgina i –si t’ho mires en aquest mateix sentit- possiblement en moltes altres.
Aquesta obra és una biografia molt breu, un fil, doblement il•lustrat, amb fragments i il•lustracions. És una tria que més que trair el que li succeïa a cada moment, intenta il•lustrar sobretot els sentiments de cada moment, amb les seves mateixes paraules. I vol ser un primer tast de la seva obra.
Penso que si en fas una segona lectura més acurada, analitzant a fons les subtileses, possiblement entraràs més de ple en aquest objectiu, i les crítiques que en puguis fer, potser seran més acurades, justificades i respectuoses.
Cordialment,
Pep Molist
Benvolgut Pep,
T'agraeixo el comentari. Et demano disculpes pel to que faig servir, però veuràs que és el mateix en molts del comentaris d'aquest blog. No l'hauria fet servir en d'altres circumstàncies.
En primer lloc, no sé si em carrego el llibre, l'autor, l'editorial o tots tres alhora.
El cas és que la intenció és bona, ja ho dic. El que no dic és que hi ha coses bones i interessants, i hi són. En destacaria, sense allagar-me, el que per a mi és un meravellós poema: la segona estrofa de "Muralla" i que va merèixer un encertadíssim comentari -com sempre- d'en Pere Farrés. El trobo molt ben situat pel comentari que en fas.
Ja vaig veure que no se seguia cap línia cronològica; de fet, ja s'observa des de l'inici del llibre, no cal rellegir-lo per a això. Com també s'observa la voluntat del llibre. I, repeteixo, no m'oposaré a la tria d'uns versos enlloc d'uns altres. Perquè no puc. Després t'ho tornaré a comentar.
Però, em sap greu, em mantinc en la posició del mateix dia que vaig escriure aquesta "crítica". I t'asseguro que he rellegit el llibre i m'hi continuo mantenint. Encara més, vaig poder trobar alguna errada més.
Està bé que usem els poemes per manifestar els sentiments, i ho hem de fer així. Però sempre dins d'un context. El mateix poeta, en alguna ocasió, es va queixar de com els seus poemes s'usaven a tort i a dret, i que de vegades sortien publicats en indrets que no hi podien cabre de cap de les maneres. En aquest sentit no puc agafar-li el relleu, no sóc qui, no ho pretès ni ho pretenc. Però sí que és hora que anem recol·locant la poesia martipoliana en el lloc just que li pertoca, tant en els contextos com en el panorama literari català.
Anem al que ens pertoca: "Lletra a Anna". No explicaré res que tampoc no em pertoqui en aquests moments, però el poeta ressegueix allò que li ha passat: el sentiment de solitud, la fe, la tuberculosi pulmonar. Fins aquí arriba la cita encapçalada per la qüestió biogràfica de la malaltia de l'esclerosi múltiple. És una "Autobiografia" abans del seu altre llibre que prendrà aquest nom. Però el poema continua explicant la malaltia:
"perquè, de sobte, un glop de sang t'emplena
la boca i ja tot té aquell gust de terra."
Per què s'ometen aquests versos? Què pensarà un infant si, amb els anys, es llegeix tot el poema? Que el van enganyar?... A mi personalment em sabria greu.
I sobretot quan es podia haver triat qualsevol altre poema ben contextualitzat:
"Mireu-me bé: sóc l'altre.
Coix de dos peus,
sorrut i solitari."
Per exemple. Però, repeteixo, no vull prendre posició en aquest sentit. Ara bé, el sentiment que poden arribar a desvetllar aquests versos suara citats -com qualsevol altre d'aquesta línia dels inicis dels anys 70- són tan contundents, o més, com els triats. I amb la dosi de dramatisme i capgirament de la vida que comporta. De fet, torno a repetir que són un exemple, ja que no m'hi vull posar en quins es podien haver triat, però no en faltaven de més il·lustratius i suggerents.
Només em queixo de la falta de cura que s'aplica a l'hora de publicar un llibre, d'un país al qual ja tot "li està bé" i que, a més, d'altres puguin anar tastant -poemes sí- però enmig d'incerteses.
Repeteixo: disculpa el to, però és el que hi trobaràs si em segueixes; no he fet cap tria de poemes, encara -i penso que les antologies poden ser molt perilloses-, per dir que uns estan millor que uns altres, però sí que, personalment, m'agradaria que tots fóssim una mica més rigorosos. T'agraeixo, de nou, el comentari, i ja saps on em pots trobar.
Cordialment,
Jordi Berenguer i Queraltó
Publica un comentari a l'entrada